L’altre dia un amic de la universitat, en Guillem, ens va convidar a
celebrar una calçotada a casa seva. Tots vam acceptar encantats perquè encara
no n’havíem celebrat mai cap tots junts i així aprofitàvem els últims dies de
temporada de calçots.
Així doncs, el dia anterior el comitè de compra es va dirigir al
supermercat per comprar tot el que necessitàvem per celebrar una bona
calçotada. La llista de la compra era aquesta (per 13 persones):
-150 calçots (12 calçots per cap, aprox)
-15 cuixes de pollastre
-5 botifarres familiars (1/2 kilo cada botifarra)
-25 xistorres
-1 kilo de cansalada
-3 kilos de patates
-Una olla de salsa romesco casolana
-All-i-oli casolà
Tot això acompanyat del típic pica-pica: olives, patates de bossa, pa amb
tomàquet, etc.
La mare d’un amic va ser l’encarregada de fer el romesco, ja que a
nosaltres ens faltava temps. Tenim la recepta, però. Per a fer la salsa romesco
només calen uns quants tomàquets (a ull, depèn dels que sigueu), alls,
ametlles, avellanes, sal, oli, pebre i ceba. Per començar, s’escaliven els
tomàquets i els alls al forn. S’ha d’anar vigilant el forn per tal que no
quedin mal fets. Un cop estan escalivats, es pelen i es treu la llavor. Fem el
mateix amb els alls: els escalivem i els pelem. Ho posem tot a una olla, o un
pot (tot depèn de la quantitat que en vulguem fer) i ho triturem. Per tal que
pugi hi anem afegint oli.
Sortint de la universitat, a les onze, vam decidir anar cap a St Quirze del
Vallès per tal de començar a fer foc. Vam utilitzar carbó (6 kilos) i fusta per
encendre el foc, ja que amb tant menjar necessitàvem molt caliu. Mentre alguns
encenien el foc, els altres vam estar preparant els calçots (netejar-los) i les
patates per fer-les al caliu (tallades per la mitat, amb un tallet de símbol de
creu, oli i sal-pebrades), seguidament les vam embolicar amb paper de plata i
així les podíem posar sense por al carbó.
Quan encara la brasa no estava feta i hi havia flama vam posar els calçots
en una graella i els vam deixar que es fessin a flama viva. Un cop van estar
negres i torradets els vam voltejar per tal que s’acabessin de fer. Mentrestant,
els altres van preparar paper de diari per poder-los embolicar de 10 en 10 i no
perdessin l’escalfor -tot i això els vam posar al forn a temperatura baixa
perquè es conservés el calor-.
Per tal de preparar les cuixes de pollastre, els hi vam fer uns talls
perquè es fessin més ràpid, les vam salpebrar i hi vam tirar un raig de llimona
per sobre. Quan per fi el caliu ja estava fet vam posar la graella amb totes
les cuixes per la part de sota (la que no té pell). És important que les col·loquem
així, perquè si primer haguéssim posat la part de la pell hagués apagat el
caliu amb la grassa que desprèn.
Quan ja el pollastre estava mig fet i voltejat, va ser el moment de fer les
botifarres. Al principi les vam anar posant al voltant del pollastre i totes
senceres (simulant una serp), però un cop retirat el pollastre, vam anar
tallant les botifarres en trossets i les vam col·locar ben al centre perquè s’acabessin
de fer. Després, vam anar posant la cansalada a un costat de la graella, i les
xistorres a l’altre.
Quan ja vam tenir tota la carn feta, va ser el moment de torrar el pa. No hi
ha res més típic que un bon pa torrat durant una calçotada així que mentre uns el
torraven, els altres vam anar parant la taula i fent un all-i-oli. En un
principi, havia de ser el típic all-i-oli d’all, oli i sal, però vam veure que
quedava massa fort, així que hi vam afegir un parell d’ous. Aquí teniu la recepta:
-8 alls
-2 ous
-Sal i oli
Primer es tiren els alls pelats sencers (o tallats per la mitat) a un pot;
s’hi afegeixen els ous i es comença a triturar. Un cop estigui lligat, s’hi
afegeix l’oli per tal que pugi; la quantitat d’oli va a ull. Finalment, s’hi
afegeix la sal (i pebre, qui vulgui) i ja està llest per servir.
Ja tot apunt, només faltava que ens ho mengéssim! Si una altra cosa em va
emocionar van ser les postres. Com que fa poc va ser el meu aniversari, van
aprofitar l’ocasió per tal de fer-me les galetes d’avellana que vaig penjar al
blog fa dies. Apart d’aquestes també em van preparar un típic pa de pessic de
iogurt. Les postres estaven per llepar-se’n els dits!
Aquesta va ser la nostra calçotada, i no podia haver estat millor. Sempre és
divertit preparar menjar amb bona companyia, encara que sigui una simple
calçotada. Us recomano a tots que proveu de fer aquestes coses amb amics o la
parella, ja que llavors el plaer és doble!
Aqui teniu un recull d'altres imatges:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada