Galetes farcides de melmelada

Hola a tots!

Quan no tinc massa feina a la universitat aprofito per cuinar, però últimament sempre dino sola perquè els meus pares treballen i, com que no coincidim amb els horaris, aprofito per a fer coses que normalment no faig. Així que vaig agafar un llibre de receptes de dolços i vaig mirar les receptes segons els ingredients que tinc a casa perquè així, de pas, aprofito per gastar els productes que a vegades es compren i no s’acaben fent servir.

La recepta que vaig escollir van ser unes galetes farcides de melmelada. La recepta per a fer la massa de les galetes del llibre no em va acabar d’agradar així que vaig estar buscant una massa que m’agradés i aquesta va ser la que vaig escollir:

-200 grams de margarina

-125 grams de sucre

-1 ou

-Una mica de pela de llimona

-Una mica de sal

-350 grams de farina

-Melmelada de maduixa i de préssec

-Sucre llustre i un polsim de canyella

1. El primer pas per a començar a fer aquesta massa és barrejar la margarina amb el sucre fins que quedi una massa homogènia.

2. Seguidament hi afegim l’ou, la llimona, la sal i per últim la farina. Anem amassant amb les mans fins que la massa no s’enganxi.

3. Un cop tenim la massa feta escalfem el forn a 210 graus i anem fent galetes amb un motlle rodó de 6 o 7 centímetres de diàmetre.

Hem de tenir en compte que les galetes han d’anar aparellades perquè un cop estiguin fetes si ha de posar melmelada entremig de les dues. També hem de tenir en compte que a una banda de les galetes hi podem fer forats amb un ganivet perquè així les galtes quedin més boniques.

4. Quan les tinguem cuites les anem aparellant i preparem les dues melmelades. A la galeta de sota hi posem una cullerada de melmelada i seguidament posem la galeta aparellada amb els forats de decoració per sobre i ho aixafem fins que els forats quedin plens de melmelada.

5. Anem fent les galetes i un cop estiguin fetes hi tirem sucre llustre per sobre i un toc de canella en pols.

Espero que us agradin!

Mona de Pasqua

Com a bon dilluns de Pasqua a casa hem celebrat la Mona. L’any passat ja en volia fer una però no vaig tenir temps  per preparar-ho tot, així que aquest any m’he proposat fer-la i el resultat ha estat excel·lent.  

Per sortir de la tradició de les mones de tota la vida, he optat per una mona diferent però al cap i a la fi amb la mateixa base que les de sempre: el pa de pessic tradicional. La diferència amb la resta es que la cobertura és de mascarpone i l’interior està farcit de melmelada d’aranyons. No sóc fan de la xocolata, però he optat per a posar un toc de xocolata sense que en sigui l’estrella, així que he anat a comprar un ou Kinder i he fet una sanefa amb xocolata negra al voltant de la mona.

Ingredients pel pa de pessic:

-6 ous

-210 grams de sucre

-2 cullerades soperes d’aigua calenta

-130 grams de farina

-1 sobre de llevat

-80 de farina de Maizena

-Un polsim de sal

1. Es comencen muntant les clares a punt de neu i un cop estiguin muntades hi afegim 80 grams de sucre i el polsim de sal. Les reservem.

2. Batem els rovells amb la resta del sucre fins que s’integri. A continuació afegim les clares, la farina i el llevat tamisats als rovells. Ho remenem tot fins que la massa sigui homogènia i ho posem al motlle. El posem al forn durant  30 minuts a 150 graus.

Ingredients per al mascarpone:

-200 grams de nata per a muntar

-4 cullerades soperes de sucre llustre

-125 grams de formatge cremós (tipus Philadelphia)

-1 iogurt grec ensucrat

3. Per començar posem el bol on muntarem la nata al congelador fins que estigui ben fred, ja que ajudarà al procés de muntar la nata.

4. Una hora després (més o menys, fins que el veiem suficientment fred), muntem la nata amb unes varilles elèctriques. Un cop aquesta estigui ben muntada hi afegim la resta d’ingredients.

5. Acabem de remenar fins que quedi homogeni i ho tornem a guardar tot a la nevera tapat amb paper transparent.

6. Un cop el pa de pessic s’hagi refredat del tot el partim per la meitat i el farcim amb 200 grams de melmelada d’aranyons (jo he utilitzat aquesta, però es pot fer servir la que més us agradi). Un cop estigui farcit posem el mascarpone per sobre el pa de pessic fins que quedi tot cobert.

7. Pe fer la sanefa de xocolata negra (que és una decoració opcional) agafem 50 grams de xocolata negra i la fonem al bany maria. Un cop aquesta estigui fosa la posem a una màniga pastissera i amb un paper de forn tallat a la mateixa mida que la circumferència del pastís fem una sanefa al nostre gust. Un cop estigui feta la posem al voltant d’aquest i anem fent pressió amb els dits per tal que la xocolata quedi agafada al mascarpone i la posem un altre cop a la nevera (jo he fet la sanefa el doble d’alta del pastís perquè això visualment queda més bonic).

Ja veieu doncs que aquesta mona és original i si la proveu, veureu que és deliciosa. Tot i que l’elaboració és llarga s’obté un molt bon resultat i també la podem menjar per a diverses ocasions, inclús un aniversari! Bon profit a tothom!

Pastís de poma

Sempre que conviden la família a algun dinar o sopar, sóc l'encarregada de portar les postres. No em queixo pas, sinó que estic encantada de provar cosetes noves. Però aquesta vegada la meva mare em va demanar que fes unes postres que li encanten: pastís de poma. 

Ingredients:

-3 pomes (se li poden posar més, però aquestes són les mínimes)

-4 ous

-200 grams de sucre

-200 grams de mantega i una cullerada pel motlle

-200 grams de farina

-Una cullerada de llevat

-Un polsim de sal

-Melmelada de préssec o albercoc

1. Barrejar els ous, el sucre i la mantega fins a obtenir una massa homogènia. Quan estigui ben incorporat, se li afegeix la farina tamisada amb el llevat. Es poden muntar les clares, però jo no acostumo a fer-ho amb aquest pastís i queda força bé; per fer-ho, només s'han de separar els rovells de les clares i batre-les amb el sucre fins obtenir una massa blanca homogènia. Per tal de saber si estan ben muntades, hem de poder girar el bol sense que caigui la massa.

2. Mentre això es va barrejant, pelem les pomes i les tallem en fines làmines. Ho fem ara per evitar que es rovellin.

3. Afegim una tercera part de la massa en un bol ben untat de mantega i farina. Hi col·loquem una poma (o una i mitja, depèn de com ho veiem) ben posada. 

4. Afegim la resta de la massa i la expandim bé. Col·loquem la resta de les pomes sobre.

5. Afegim el pastís el forn, pre-escalfat a 180ºC durant 50 minuts; anem controlant el pastís. Quan estigui llest, el deixem refredar.

6. Un cop fred, expandim la melmelada per sobre. Si veiem que costa d'estendre, l'escalfem una mica. 

Macarrons amb pernil i panses

La pasta és un aliment bàsic a la nostra dieta, i no hi ha una pasta més tradicional per nosaltres que els macarrons. Des de petits ens hem menjat macarrons amb carn picada i salsa de tomàquet i s’ha convertit en un plat imprescindible en tots els restaurants. Sempre que pensem en macarrons els pensem d’aquesta forma, i quan estem a casa només pensem en tenir tomàquet fregit i carn picada. Doncs bé, jo us presento una manera diferent de fer aquests macarrons tan apreciats per a tots nosaltres i amb un resultat d’allò més bo. Canviem els macarrons a la bolonyesa per macarrons amb pernil i panses.

Ingredients (per a 4 persones):

-       - 250 g de macarrons

-       - Un pot de salsa de tomàquet fregit

-       - 120 g de pernil salat

-       - Un grapat de panses sense pinyol

-       - Sal, pebre i oli

-       -Espècies: orenga i alfàbrega

1. Es comença per a bullir la pasta segons les indicacions del fabricant. Mentrestant la pasta es va bullint anem tallant el pernil salat en trossos (o també el podem comprar a daus) o tires. Si fem nosaltres mateixos la salsa, aniria bé anar fent-la. Un cop bullits només toca escórrer la pasta i posar-li un raig d’oli al mateix escorredor (perquè així evitem que la pasta s’enganxi).

2. Seguidament ja podem preparar una paella amb un raig d’oli i comencem a fregir el pernil salat. El saltegem i un cop estigui fregit, hi afegim el tomàquet i els macarrons. Afegim les espècies desitjades i els anem remenant per tal de barrejar-ho. Finalment afegim les panses durant els últims minuts al foc. Barregem per cohesionar-ho tot i ho retirem del foc. Només queda emplatar-ho.

El truc de posar oli a la pasta un cop bullida va molt bé sobretot quan bullim la pasta i tardem unes hores en fer-la amb la resta d’aliments perquè així evitem que quedi feta una massa.

També és important no tirar sal a la paella amb la salsa, ja que el pernil salat ja donarà el toc que nosaltres no posem.

Penseu que els ingredients que jo he triat són els que tenia a casa, però sempre es poden agafar tot tipus d’aliments per a fer diferents combinacions de gustos i colors que ens alegren el paladar i la vista. Només es qüestió de buscar bé entre els armaris, la despensa i la nevera.

Bon profit!

Risotto de carbassó i bacó

Sempre hi ha hagut la sensació que fer un risotto és una cosa molt complicada que només saben fer els millors xefs de tot el planeta. Però la realitat és ben diferent: aquesta recepta és a l’abast de tothom i quan la presentes, els comensals es queden bocabadats. A mi m’agrada molt provar d’afegir ingredients diferents al risotto, i aquesta vegada vaig fer una combinació diferent amb els diferents aliments que tenia per casa. Una de les millors maneres de fer uns plats nous i diferents són les ganes de remenar entre els armaris i la nevera per veure el que hi trobem. En aquesta ocasió vaig trobar un carbassó, un paquet de bacó fumat, mig pebrot vermell, unes avellanes i unes taronges. Amb tot això sem va acudir fer un risotto i la veritat és que el resultat va quedar de primera.

Ingredients per 4 persones:

-250 grams d’arròs

-174 grams de bacó fumat tallat a tires o daus

-Un carbassó petit

-Una ceba

-Un got de suc de taronja (aprox. 3-4 taronges)

-Mig pebrot vermell

-50 grams d’avellanes picades

-1 litre de brou de pollastre

-Un gra d’all

-Oli

-Sal i pebre

-Margarina o mantega

-Formatge parmesà en pols

1. Comencem amb pelant i tallant a dauets el carbassó, la ceba i el pebrot. Tallem el gra d’all a làmines més o menys gruixudes. Els daus del carbassó han de ser una mica més grossos que els del pebrot, perquè un cop cuits es desfan.

2.  Un cop els tenim apunt posem una paella al foc amb oli d’oliva i un gra d’all tallat a làmines gruixudes. Aquest només es perquè agafi gust l’oli; un cop estigui cuit el retirarem del foc. Si volem, el podem deixar, però donarà un gust fort al risotto.

3. Hi afegim la ceba per tal que es dauri. Un cop aquesta està daurada, afegim el carbassó. Un cop agafi color, hi afegim el pebrot i seguidament el bacó. Ho anem saltejant fins que quedi ven cuit i rosset.

4. Mentrestant aprofitem per a fer el suc de taronja i preparem tot l’arròs. El meu consell és que agafem una tassa de cafè i la omplim d’arròs tants cops com comensals hi hagin, i per últim n’afegim una de més perquè es pugui repetir una mica.

5. Quan tot està daurat afegim l’arròs a la paella; quan li haguem donat unes quantes voltes, tirem el suc de taronja perquè n’agafi el gust.

6. Quan s’estigui apunt d’enganxar l’arròs a la paella, procedim a posar el brou de pollastre i quan bulli calculem els minuts que ens indiqui el fabricant de l’arròs. El que sí que s’ha d’anar fent és anar remenant l’arròs i afegint brou si aquest s’ha reduït tot i l’arròs encara no s’ha acabat de coure.

7. Un cop l’arròs estigui cuit retirem la paella del foc i afegim mantega o margarina a l’arròs i anem barrejant perquè es vagi fent el que es diu “mantecada”. Un cop hem fet això hi tirem parmesà i tornem a remenar. Aquest és el moment d’afegir les avellanes perquè i donin un toc diferent –jo les trituro perquè així es nota el gust però no les trobem-.

8. Ja podem servir el risotto, i si volem podem tirar-hi una mica més de parmesà per sobre.

Ja veieu que és una recepta fàcil i sense cap tipus de complicació. El temps d’elaboració és llarg però el resultat és molt i molt satisfactori. Espero que proveu de fer la recepta i ja sabeu que si teniu algun dubte o comentari podeu deixar-lo al final de la publicació!

Banda de fruites

Qualsevol ocasió és especial per preparar unes bones postres. Una opció sana i refrescant és una banda de fruites. A la meva tieta no li agrada la xocolata, i quan ens conviden a dinar o a sopar a casa seu sempre busco unes postres sense xocolata per sorprendre-la. Les últimes postres que vaig portar a casa seu van ser la banda de fruites.  

Són unes postres que tenen una molt bona presentació, i a la vegada és molt fàcil la seva elaboració, ja que està plena de trucs per tal de fer-ho apte per a tothom. No cal ser un xef ni un aficionat a la cuina per quedar bé quan ens conviden a casa d’algú. Només cal posar-hi ganes i voluntat per a crear unes postres de primera i ben fàcils de fer.

Ingredients per a 4-6 persones:

-1 massa de pasta de full

-6 pots de natilles

-1 kiwi

-Unes quantes maduixes

-1 plàtan

-Gelatina neutra o melmelada d’albercoc

-Un pot de cigrons. S’utilitza per tal que la massa de full no pugi i alhora es cogui. Sempre va bé tenir un pot de cigrons crus per tal d’usar-los en la rebosteria.

1. És comença per partir la massa de pasta de full per la meitat per tal d’obtenir dues bandes diferents, tot i que també es pot fer una sola banda de full.

2. Un cop esta partida aquesta massa, amb una forquilla es punxa del centre cap a les puntes deixant un marc d’un centímetre i mig per tal que aquesta part pugi quan la posem al forn.

3. Seguidament, es prepara una safata de forn amb paper de forn o vegetal a sobre, i es col·loca la massa amb cigrons crus per sobre el que prèviament s’ha punxat amb la forquilla sense deixar espais buits. A continuació, seguint les instruccions del fabricant de la massa, es posa al forn.

4. Mentre la massa està al forn, pelem i tallem les fruites: el plàtan a rodanxes, el kiwi a rodanxes i per la meitat, i les maduixes per la meitat també.

5. Un cop la massa estigui cuita, es retiren els cigrons de sobre i s’unta tota la banda amb una bona capa de natilles. Es va col·locant per tires o columnes les fruites, fins quedi tot ple. Per tal de donar brillantor a aquestes postres, es pot usar gelatina neutra o melmelada d’albercoc. Jo prefereixo aquesta ultima opció, ja que dóna un gust molt agradable a les postres.

6. Un cop fet, es reserva a la nevera per tal que es refredi, i només queda servir-ho.

Jo he triat aquestes tres fruites perquè m’agrada la seva combinació, però no cal dir que això és al gust de cadascú. Una fruita que també recomano molt és el mango, tant pel seu gust exòtic i poc freqüent a les postres tradicionals com pel combinat cromàtic que se li pot donar.

Fent referència a les natilles, són fetes a base de crema pastissera. Cada fabricant hi posa el seu toc personal. Jo uso les que venen en el supermercat per tal de guanyar temps, però també recomano, si no teniu pressa, fer la crema vosaltres mateixos –si la feu, quedarà boníssima amb un toc de llimona; més endavant compartiré aquesta recepta-. Recomano que les natilles, ja comprades o fetes per vosaltres mateixos, no siguin gaire líquides, per tal que la fruita s’hi agafi millor.

Jo no sóc gaire fan de la xocolata, però, si us agrada, és una bona idea decorar les bandes de fruita amb xocolata per sobre. Tal i com vaig explicar en la recepta de les galetes d’avellana, desfeu la xocolata al microones amb unes gotes d’aigua i, amb una màniga pastissera, decoreu. No rebutjo desfer la xocolata al bany maria, però sempre és més ràpid l’ús del microones. Les decoracions, no cal dir, són múltiples: es pot escriure, dibuixar o bé recobrir-ho tot o parcialment.

Espero que intenteu fer aquesta recepta i que no tingueu por d’experimentar amb les fruites que més us agradin. Si teniu algun dubte o suggeriment, ja sabeu, un comentari!

Calçotada amb els amics de la uni

L’altre dia un amic de la universitat, en Guillem, ens va convidar a celebrar una calçotada a casa seva. Tots vam acceptar encantats perquè encara no n’havíem celebrat mai cap tots junts i així aprofitàvem els últims dies de temporada de calçots.

Així doncs, el dia anterior el comitè de compra es va dirigir al supermercat per comprar tot el que necessitàvem per celebrar una bona calçotada. La llista de la compra era aquesta (per 13 persones):

-150 calçots (12 calçots per cap, aprox)

-15 cuixes de pollastre

-5 botifarres familiars (1/2 kilo cada botifarra)

-25 xistorres

-1 kilo de cansalada

-3 kilos de patates

-Una olla de salsa romesco casolana

-All-i-oli casolà

Tot això acompanyat del típic pica-pica: olives, patates de bossa, pa amb tomàquet, etc.

La mare d’un amic va ser l’encarregada de fer el romesco, ja que a nosaltres ens faltava temps. Tenim la recepta, però. Per a fer la salsa romesco només calen uns quants tomàquets (a ull, depèn dels que sigueu), alls, ametlles, avellanes, sal, oli, pebre i ceba. Per començar, s’escaliven els tomàquets i els alls al forn. S’ha d’anar vigilant el forn per tal que no quedin mal fets. Un cop estan escalivats, es pelen i es treu la llavor. Fem el mateix amb els alls: els escalivem i els pelem. Ho posem tot a una olla, o un pot (tot depèn de la quantitat que en vulguem fer) i ho triturem. Per tal que pugi hi anem afegint oli.

Sortint de la universitat, a les onze, vam decidir anar cap a St Quirze del Vallès per tal de començar a fer foc. Vam utilitzar carbó (6 kilos) i fusta per encendre el foc, ja que amb tant menjar necessitàvem molt caliu. Mentre alguns encenien el foc, els altres vam estar preparant els calçots (netejar-los) i les patates per fer-les al caliu (tallades per la mitat, amb un tallet de símbol de creu, oli i sal-pebrades), seguidament les vam embolicar amb paper de plata i així les podíem posar sense por al carbó.

Quan encara la brasa no estava feta i hi havia flama vam posar els calçots en una graella i els vam deixar que es fessin a flama viva. Un cop van estar negres i torradets els vam voltejar per tal que s’acabessin de fer. Mentrestant, els altres van preparar paper de diari per poder-los embolicar de 10 en 10 i no perdessin l’escalfor -tot i això els vam posar al forn a temperatura baixa perquè es conservés el calor-.

Per tal de preparar les cuixes de pollastre, els hi vam fer uns talls perquè es fessin més ràpid, les vam salpebrar i hi vam tirar un raig de llimona per sobre. Quan per fi el caliu ja estava fet vam posar la graella amb totes les cuixes per la part de sota (la que no té pell). És important que les col·loquem així, perquè si primer haguéssim posat la part de la pell hagués apagat el caliu amb la grassa que desprèn.

Quan ja el pollastre estava mig fet i voltejat, va ser el moment de fer les botifarres. Al principi les vam anar posant al voltant del pollastre i totes senceres (simulant una serp), però un cop retirat el pollastre, vam anar tallant les botifarres en trossets i les vam col·locar ben al centre perquè s’acabessin de fer. Després, vam anar posant la cansalada a un costat de la graella, i les xistorres a l’altre.

Quan ja vam tenir tota la carn feta, va ser el moment de torrar el pa. No hi ha res més típic que un bon pa torrat durant una calçotada així que mentre uns el torraven, els altres vam anar parant la taula i fent un all-i-oli. En un principi, havia de ser el típic all-i-oli d’all, oli i sal, però vam veure que quedava massa fort, així que hi vam afegir un parell d’ous. Aquí teniu la recepta:

-8 alls

-2 ous

-Sal i oli

Primer es tiren els alls pelats sencers (o tallats per la mitat) a un pot; s’hi afegeixen els ous i es comença a triturar. Un cop estigui lligat, s’hi afegeix l’oli per tal que pugi; la quantitat d’oli va a ull. Finalment, s’hi afegeix la sal (i pebre, qui vulgui) i ja està llest per servir.

Ja tot apunt, només faltava que ens ho mengéssim! Si una altra cosa em va emocionar van ser les postres. Com que fa poc va ser el meu aniversari, van aprofitar l’ocasió per tal de fer-me les galetes d’avellana que vaig penjar al blog fa dies. Apart d’aquestes també em van preparar un típic pa de pessic de iogurt. Les postres estaven per llepar-se’n els dits!

Aquesta va ser la nostra calçotada, i no podia haver estat millor. Sempre és divertit preparar menjar amb bona companyia, encara que sigui una simple calçotada. Us recomano a tots que proveu de fer aquestes coses amb amics o la parella, ja que llavors el plaer és doble!

Aqui teniu un recull d'altres imatges: